Joan Pera
Va debutar com a actor professional el 1965 amb Prohibido suicidarse en primavera, d’Alejandro Casona, i va obtenir el seu primer èxit de crítica l’any següent, amb l’estrena d’Historias del Zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín. La seva exclusiva dedicació al teatre va començar amb la Companya Adrià Gual, amb qui va interpretar textos de Jean Paul Sartre, Bertolt Brecht, Eugene Ionesco o Luigi Pirandello, entre d’altres.
Al llarg de la seva carrera com a actor ha interpretat obres del repertori clàssic català d’autors com Pitarra, Segarra i Rusiñol, entre d’altres. D’entre els muntatges en què ha participat, cal destacar Primera Història d’Esther, de Salvador Espriu (Teatre Grec, 1977); Adrià Gual i la seva època o Vent de garbí i una mica de por, de Maria Aurèlia Capmany, amb direcció de Salvat (Teatre Romea, 1967); Aigües Encantades, de Puig i Ferrater (Teatre Grec, 1977); Urfaust, de Goethe, al Paranimf de la Universitat de Barcelona (1983), i Tiempo de Espadas, de Jaime Salom, amb direcció de Josep Maria Loperena (1982).
Allunyat dels escenaris durant una temporada, en què va enfocar la seva trajectòria com a intèrpret a la televisió, el 1991 va tornar al teatre amb La mort, de Woody Allen, i No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti, amb direcció de Ricard Reguant. El 1994 va protagonitzar junt amb Paco Moran La extraña pareja, de Neil Simon, dirigida i adaptada per Ángel Alonso. El muntatge es va convertir en un autèntic fenomen teatral que va romandre en cartell durant més de cinc anys i va suposar el Rècord Guiness mundial de major número d’entrades venudes per una funció teatral (14.797 espectadors).
El 1999 i de nou al costat de Paco Moran i Ángel Alonso va protagonitzar La jaula de las locas, pel qual va rebre el premi Especial Teatre BCN per la seva aportació a la comèdia a Catalunya. El trio Pera, Moran i Alonso va tornar a triomfar l’any 2002 amb ¡Mamaaá!, una comèdia de Jordi Sànchez i Pep Anton Gómez. El seu darrer treball amb Paco Moran va ser Matar al presidente (Teatre Condal, 2004), de Francis Veber, amb direcció d’Ángel Alonso. Els seus últims treball teatrals han estat Alguns neixen estrellats, dirigida per Enric Llort (2019); El fantasma de Canterville, dirigida per Josep Maria Mestres (Teatre Condal, 2018); La taverna dels bufons, dirigida per Martí Torras (Teatre Romea, 2016); L’avar, dirigida per Josep Maria Mestres (Teatre Goya, 2016); la nova versió de La extraña pareja (Teatre Condal, 2014); Don Juan Tenorio (2013); Sí, primer ministre, dirigida per Abel Folk (2013): Violines y Trompetas, amb direcció de Miquel Gorriz (Teatre Borràs, 2012); Visca els nuvis, una adaptació del mateix Pera de l’obra de Jan de Hartog (Teatre Condal, 2011); Woody i jo, un text del qual va ser autor i intèrpret (Triu Teatre, 2010); La doble vida d’en John, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer (Teatre Condal, 2010); La Glòria del Mercat, un text propi dirigit per Víctor Muñoz i Calafell (Teatre Condal, 2009); El Joc dels idiotes, de Francis Veber (Teatre Condal, 2008); Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes, dirigida per Abel Folk (Teatre Condal, 2007).
El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi “per ser considerat un dels més populars en el món de l’espectacle a Catalunya des d’un sentit de l’humor genuí”.
