Juan Carlos Rubio
Nascut a Montilla, Còrdova, des de l’any 1992 compagina el seu treball d’actor amb l’escriptura de guions televisius (Farmàcia de Guàrdia, Pepa i Pepe, Col·legi Major, Més que amics, Mans a l’obra, Elles són així, A les onze a casa o Adolfo Suárez, el President) cinematogràfics (El calentet, Retorn a Hansala, Bon appétit, Les ferides del vent, L’inconvenient) i textos teatrals. La seva primera obra, Aquesta nit no estic per a ningú, va ser estrenada el 1997. Des d’aleshores, s’han vist a Espanya Les ferides del vent, 10, Fum, Arizona, Tres, 100m2 (L’inconvenient), El manual de la bona esposa, El príncep de Maquiavel, Anava de debò, La correspondència personal de Federico García Lorca, Sensible, Grans èxits, L’illa, Desmuntant a Sèneca, El moble i les seves versions d’Ocasions especials de Bernard Slade, Al final de la carretera de Willy Russell, Windermere Club d’Oscar Wilde, Junts de Fabio Marra, L’insòlit cas de Martín Piché de Jacques Mougenot o Amfitrió de Molière. Les seves obres s’han representat a Alemanya, Suïssa, Perú, Xile, Puerto Rico, Veneçuela, Costa Rica, Panamà, República Dominicana, Cuba, Mèxic, Uruguai, Argentina, Estats Units, Austràlia, Eslovàquia, Grècia, Irlanda, Regne Unit, Portugal i Itàlia, i han estat traduïdes a nou idiomes. Com a director teatral ha posat en escena les seues obres Humo; Arizona; Tres; 100m2; Aquesta nit no estic per a ningú, el musical; Les ferides del vent; El príncep de Maquiavel, Anava de debò, La correspondència personal de Federico García Lorca, Sensible, Grans èxits, L’illa, Desmuntant a Sèneca, El moble i Amfitrió. Així mateix, ha dirigit obres d’altres autors com El peix gros, de Roger Rueff; Races, Nina de porcellana, La culpa i Blat brut, de David Mamet; Ocasions especials de Bernard Slade; La monja alferes de Domingo Miras; Miguel de Molina al nu d’Àngel Ruiz; El secret de Pont Vell; Pàncrees de Patxo Telleria; Junts, de Fabio Marra; L’insòlit cas de Martín Piché de Jacques Mougenot o Porta’m fins al cel de Nacho A. Llorente. Entre altres guardons ha obtingut el Premi Ciutat d’Alcorcón 1998 per Aquesta nit no estic per a ningú, el Premi Teatre SGAE 2005 per Fum, la Menció d’Honor del Lope de Vega de Teatre 2006 per Arizona, el Premi Lope de Vega de Teatre 2 Shakespeare mai va estar aquí, el Premi El Públic de Canal Sud 2015, el Premi de la Crítica d’Andalusia 2015, el Premi Antero Guàrdia d’Úbeda 2015, el Premi de Teatre Andalús Millor Autoria 2015, el Premi Especial del Festival 2015 o el premi a millor adaptació teatral als premis LORCA 2018 per La correspondència personal de Federico García Lorca. Va ser nominat al Goya 2009 en la categoria de Millor Guió Original per Retorn a Hansala, i Bon appétit va guanyar la Biznaga de Plata al Millor Guió al Festival Màlaga Cinema Espanyol 2010. Així mateix, el 2010 va ser guardonat a Nova York amb el Premi H. (atorgat per l’Associació d’Actors Llatins) com a millor director per El peix gros i el 2011 va ser nominat als Premis A.C.E. (Associació de Crítics de l’Entreteniment) de Nova York com a director per El peix gros. Per la seva primera pel·lícula com a director, Les ferides del vent, va obtenir el premi al millor director andalús al Festival de Cinema de Huelva 2017 i el premi ASECAN a millor director novel 2018. El seu últim guió de la pel·lícula El inconveniente, és finalista als Premis de Cinema Andalús 2020.
