Los hijos perdidos de Dios és una obra sobre la memòria. Un relat sobre les persones que recorden i les persones recordades, i també sobre les persones que no recorden i les persones que no són recordades. Explica la història d’una família d’esquerres d’Alacant des dels anys 40 fins a l’actualitat, passant per tres moments clau de la història col·lectiva: franquisme, transició i democràcia actual. Una història plena de secrets, fantasmes i mites, com la de tantes famílies espanyoles.