La Cubana
La Cubana és una companyia de teatre catalana creada el 1980 a Sitges, per Vicky Plana i Jordi Milán ,amb vocació de companyia aficionada. Es va professionalitzar l’any 1983 i actualment és una de les companyies espanyoles més prestigioses al gènere de la comèdia.
Mai no han volgut perdre l’esperit de les petites companyies de teatre on l’artista ha de fer de tot: els seus intèrprets participen en la creació dels espectacles, que tenen un tarannà molt coral, i s’impliquen en els aspectes organitzatius i tècnics.
Actuen tant en català com en castellà. Totes les seves obres es basen en temes quotidians, en el “teatre de la vida” del qual tots en som actors i guionistes. Hi apliquen una mirada pròpia: aquesta realitat la passen pel tamís de l’exageració, la ironia i l’humor. Per això, la font d’inspiració principal és l’observació de la societat que els envolta.
A tots els seus muntatges sempre hi ha unes constants: el color, el joc, la sorpresa, la transgressió d’espais i, sobretot, uns personatges hiperbòlics i histriònics, i la participació del públic, que sempre té un paper protagonista.
Perquè es diuen La Cubana?
El nom de la companyia La Cubana va ser escollit una nit de borratxera de 1980 dentre una llarga llista de noms candidats. L’anècdota és que, en aquella època, es feien reformes a una botiga de roba que tenia la mare de Vicky Plana, actriu fundadora juntament amb Jordi Milán de l’agrupació. En netejar la façana va aparèixer el número d’un antic negoci anomenat La Cubana. Aquest nomque estava a la llista de possibles, va ser l’escollit. Tenia tot el que havia de tenir: sonava a aventura i, a més, tenia relació amb Sitges.
Com a tants altres llocs de la costa, a principis del segle XX molts sitgetans se’n van anar a buscar fortuna a Amèriques. Als pocs que tornaven amb diners, se’ls deia popularment americans o indians, però a Sitges, com gairebé tots van ser a Cuba, també se’ls deia cubans. Pertànyer a una família de cubans era pertànyer a una família d’aventurers… Com que per a La Cubana el teatre era i és una gran aventura, el nom quadrava a la perfecció.
L'estil de La Cubana
A La Cubana el teatre és concebut com un “tot”. Des de com pensar-ho a com fer-ho. Els seus integrants a més d’actuar, fan de tot: cosir, pintar, muntar, carregar, descarregar, etc.
El seu treball es basa en l’observació, recreant situacions teatrals de la vida quotidiana, donant-los la volta i presentant-les en clau d’humor.
Als seus muntatges es repeteixen sempre les mateixes particularitats: el joc com a expressió teatral, la sorpresa, la transgressió d’espais i sobretot els seus personatges. Uns personatges que adquireixen vida pròpia i que van més enllà del guió preescrit. Una altra peculiaritat és la participació del públic. Es pretén que el públic, font d’inspiració principal, se senti protagonista
La pròpia dinàmica de la companyia l’ha fet convertir-se en una companyia “tot terreny”. Ha muntat petits i grans espectacles, ha fet televisió, ha organitzat i animat inauguracions, convencions, “saraus publicitaris”, etc. Ha utilitzat com a escenaris per als seus espectacles tant teatres com mercats, esglésies, transports públics, etc. i sobretot, el carrer. El carrer ha estat la principal font d’inspiració. El carrer és, en realitat, la gran escola de La Cubana.
Quins són els espectacles més exitosos de La Cubana?
Els seus majors èxits teatrals han estat Cómeme el coco, negro (1989), Cegada de amor (1994), o Campanades de Boda (2012). També algunes propostes audiovisuals com Per cap d’any TV3 no fa res (1990) o Teresina S.A., conegut popularment com Les Teresines (1992).
Quins actors famosos han passat per La Cubana?
A La Cubana han debutat desenes d’actors que han esdevingut molt populars, com Santi Millán, Yolanda Ramos, José Corbacho, Juanra Bonet, David Fernández, Ana Barrachina, Mont Plans, Mercè Comes, Santi Ibáñez, Cesca Piñón, Mònica Pérez.
Qui fa les escenografies de La Cubana?
Josep Castells i Teresa Icart, de la constructora d’escenografies Castells-Planas, han estat, juntament amb La Cubana, els dissenyadors i constructors de l’escenografia de diferents espectacles i programes de televisió com Cómeme el Coco, Negro (1989), Per Cap d’ Any TV3 no fa res (TV3) (1990), Els Grau (TV3) (1991), Teresina S.A. (TV3) (1992), Cubana Marathon Dancing (1992), Cegada d’Amor(1994), Telecena (TVE) (1994), Me lo dijo Pérez (Telecinco) (1999), Equipatge per al 2000 (2000), Una Nit d’Òpera (2001), Mamá, vull ser famós (2003), Cómeme el Coco, Negro (1989), Campanades de Boda (2012), Gente Bien, El Musical (2016), Adéu Arturo (2018).