Les Antonietes
Maria Ibars i Annabel Castan van formar Les Antonietes l’any 2007 per aixecar l’espectacle L’aigua, basat en textos de Jesús Moncada. El 2008 van col·laborar amb el director Oriol Tarrasón per muntar un espectacle poètic a partir de textos de Mercè Rodoreda. Des d’aquell moment, Oriol Tarrasón es va convertir en el director habitual i la companyia va trobar el format amb què ha fet fortuna: les versions de textos clàssics del teatre universal.
La primera producció de sala seguint aquesta nova premissa va ser El mal de la joventut, de Ferdinand Brückner, sumant-hi a Annabel Castan alguns dels actors estables de la companyia, com Mireia Illamola, Pep Ambrós o Bernat Quintana. L’espectacle es va estrenar a la Sala Muntaner, on també van estrenar la versió de Molt soroll per no res. A partir d’aquí, la companyia va fer el salt a la sala petita del Teatre Lliure, on van exhibir versions d’Ibsen, Txèhov i l’espectacle Somni americà, en coproducció amb la Kompanyia Lliure i amb Arnau Puig en la llista d’intèrprets fixos.
A partir del 2016, Les Antonietes va començar a alternar el muntatge de clàssics amb el de textos de nova creació d’Oriol Tarrasón, com Mambo o Un dia qualsevol. Les Antonietes va ser finalista al premi Quim Masó amb el projecte L’amor (no és per a mi, va dir Medea) de Queralt Riera, i la seva versió amb tres intèrprets d’Othelo va rebre dues nominacions als premis Butaca així com un guardó en els premis de teatre BBVA.
Les versions dels textos clàssics de Les Antonietes han estat molt ben rebudes tant per la crítica com pel públic; no en va, és una de les companyies de teatre independent que ha fet més gires per territori català. Les seves aproximacions als clàssics han estat celebrades per la seva frescor i les seves posades en escena despullades, netes i sense efectismes, bevent de la tradició del teatre de text argentí que va desembarcar a Barcelona amb muntatges de Claudio Tolcachir o Daniel Veronese. La feina coral dels intèrprets, habitualment sempre presents en escena durant tot l’espectacle, és un dels aspectes més destacables de la companyia. La seva versatilitat de registres els ha permès encarar tant comèdies com tragèdies, i el bon treball en la direcció d’actors ha fet enlairar trajectòries de molts d’ells fora de la companyia.
