Lluís Pasqual
Llicenciat Llicenciat en Filosofia i Lletres, a l’especialitat de Filologia Catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Va ser un dels fundadors del Teatre Lliure el 1976. Va dirigir el Centre Dramàtic Nacional–Teatre María Guerrero de Madrid del 1983 al 1989; l’Odéon-Théâtre de l’Europe a París entre el 1990 i el 1996, i la secció teatral de la Biennale di Venezia el 1995 i el 1996. Entre el 1997 i el 1999, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, va ser comissari del Projecte Ciutat del Teatre. Del 1998 al 2000 va codirigir el Teatre Lliure. El 2004 va entrar com a assessor artístic al Teatre Arriaga de Bilbao, on va impulsar el projecte BAT per a la formació, promoció i creació d’espectacles contemporanis. És director del Teatre Lliure des de l’any 2011. Ha estat guardonat amb nombrosos premis com ara el Premi Nacional de Teatre o l’Ordre de Cavaller de la Legió d’Honor francesa. La seva llarga trajectòria com a director d’escena inclou, a més dels seus espectacles al primer Lliure (Camí de nit, Leonci i Lena, La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, Otra Fedra, per favor; Les tres germanes, Rosa i Maria, El balcó) el muntatge de textos de Sòfocles, Eurípides, C. Marlowe, W. Shakespeare, Calderón, C. Goldoni, ValleInclán, A. Txékhov, E. Labiche, A. Strindberg, G. Büchner, A Wesker, B Brecht, J. Genet, G. Ferrater, S. Espriu, J. Brossa, S. Belbel i B-M Koltès. Menció a part mereix la seva tasca posada en escena del teatre de Federico García Lorca: 5 Lorcas 5 – Diàleg de l’amarg, El públic (CDN – Teatre Nacional María Guerrero 1986); Els camins de Federico (CDN – Teatre Nacional María Guerrero i Teatre Municipal General Sant Martí de Buenos Aires 1988; Teatre Lliure i Festival d’Avignon 1992; La Biennale di Venezia 1995); Comèdia sense títol (CDN – Teatre Nacional María Guerrero 1989; Sans titre, Odéon-Théâtre de l’Europe 1990); Fent Lorca (CDN – Teatre Nacional María Guerrero – Odéon-Théâtre de l’Europe 1996); La fosca arrel (Barbotegui 1997); La casa de Bernarda Alba (Companyia de Dansa Antonio Canales 1997; TNC 2009; Napoli Festival Teatre Itàlia 2011); Com canta una ciutat de Novembre a Novembre (Teatre Lliure 1999); Mariana Pineda (Companyia de Dansa Sara Baras 2002); Donna Rosita Nubile (Piccolo Teatre di Milano 2010). En els darrers anys ha dirigit Celebració, d’H. Pinter; Blackbird, de D. Harrower; Quitt, de P. Handke; Els ferèstecs, de C. Goldoni, Recordant la Fedra, a partir del muntatge d’Una altra Fedra us plau, de St. Espriu, i El cavaller d’Olmedo, de Lope de Vega. La seva carrera també inclou més de 30 produccions d’òpera lírica.
