Lola Herrera
Nascuda a Valladolid, l’actriu està dotada d’un amplíssim registre que li ha permès interpretar els gèneres, tant en teatre com en cinema i televisió. És actualment una de les primeres actrius de teatre a Espanya. Comença cantant als concursos radiofònics dels anys cinquanta i posteriorment va treballar a Ràdio Valladolid. Debuta als vint anys al teatre professional amb El campaner d’E. Wallace al Teatre de la Comèdia, de Madrid. Des de llavors Lola Herrera ha interpretat multitud de personatges. Seria prolix fer una enumeració de totes les seves obres. La seva carrera ha estat una cursa des de baix, plena de lluita i un enorme esforç personal. És molt important la seva trobada amb Vicente Parra, a principis dels anys seixanta, amb què llavors interpreta dues obres d’un enorme èxit: Cherie de Colette i Rebel d’Alfonso Paso. Des de mitjans dels 60 fins al 1976 Lola Herrera treballa, compaginant amb la seva carrera teatral, a Televisió Espanyola. Durant aquells anys interpreta un gran nombre d’autors clàssics i moderns, tant del teatre espanyol com estranger, treballant amb tots els directors i realitzadors de l’època i va obtenir, en diversos anys, tots els premis que aquells anys es concedien a la televisió. Lola Herrera va fer doblatge cinematogràfic i va ser la veu de Jane Fonda a Casa de nines, de Liv Ullman a Crits i xiuxiueigs i d’Ellen Burstyn a Alicia ja no viu aquí. El 1976 realitza una gira per Europa amb la companyia Tirso de Molina i el 1978 obté un gran èxit amb Alícia al París de les Meravelles, de Miguel Sierra. Li concedeixen la Medalla del teatre de Valladolid. El 26 de novembre de 1979 estrena al Teatre Marquina de Madrid el monòleg de Miguel Delibes Cinc hores amb Mario i obté l’èxit més gran de la seva carrera, després de 25 anys de professió. Per la seva interpretació del personatge de Carmen Sotillo, obté la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts. Lola Herrera, amb interrupcions, arriba a representar Cinco horas amb Mario al llarg de deu anys. I va estar força temps marcada i influïda, personalment i professionalment, pel personatge que li va donar l’èxit.
Des de llavors interpreta el 1983 Juana de l’Amor Bell de MartinezMediero el 1985 Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant de Fassbinder, el 1988 Jugant a viure de Roberto Romero i el 1990 Els últims dies d’Enmanuel Kant d’Alfonso Sastre.
Des del 1990 al 1994 treballa a la Companyia d’Ángel García Moreno amb diversos muntatges.
Pel que fa al cinema, després d’interpretar pel·lícules com La lola diuen que no viu sola dirigida per Jaime Armiñan, La Graduada del director Mariano Ozores, La setmana de l’assassí dirigida per Eloy de l’Església, Avortar a Londres del director Gil Carretero, Amunt Azaña dirigida per Jose Maria Gutierrez, el 1981 interpreta, juntament amb el seu exmarit Daniel Dicenta, l’exitosa pel·lícula Funció de nit de Josefina Molina per la qual va obtenir el premi a la millor actriu al Festival de Cartagena d’Índies (Colòmbia) i va representar Espanya a múltiples festivals internacionals.
El segueixen pel·lícules com La propera estació dirigida per Antonio Mercero, En penombra del director Jose Luis Lozano i L’amor perjudica seriosament la salut del director Manuel Gómez Pereira.
El 1998, en la celebració del centenari del naixement de Federico García Lorca, Lola Herrera interpreta amb Carmen Linares, amb guió de José Sámano, un espectacle titulat Una estona, un minut, un segle…
És el personatge de “Pilar” a la reeixida telecomèdia La casa dels embolics al costat d’Arturo Fernández.
El segueixen treballs realitzats per a teatre, Cançó per a 48 veus, sota la direcció de José Sámano. Per a TV, la sèrie Paraíso, sota la direcció de Javier Elorrieta i la sèrie El Grupo sota la direcció d’Ana Maroto i Juan Carlos Cueto. L’any 2001 protagonitza el llargmetratge Primer i Últim Amor, dirigit per Antonio Giménez Rico i torna a representar una nova versió de l’obra Cinco Horas amb Mario, de Miguel Delibes, dirigida per Josefina Molina, recollint novament un gran èxit.
Durant els anys 2002-2005, interpreta el paper de Carmen Arranz a la sèrie de Televisió Un Paso Adelante.
Després de representar al Teatre Central de Sevilla i posteriorment a diferents províncies d’Andalusia l’obra Solas, de Benito Zambrano i dirigida per José Carlos Plaza, en el paper de “La Madre”, continua la seva gira per diferents províncies espanyoles. Per aquest paper, rep el Fotogrames de Plata a la Millor Actriu de Teatre i el Premi Max de Teatre a la Millor Actriu.
Els seus últims treballs com a protagonista al cinema han estat amb el director Álvaro Bejines, a Per què es freguen les potetes i Passatge a l’alba dirigida per Andreu Castro.
