Màrcia Cisteró

Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre. S’ha format en diverses disciplines com la dansa i en diversos cursos amb professionals com Llilo Baur i el
Théatre de La Complicité, Philippe Gaulier, La Scuola Europea per L’Arte dell’Attore, Franco di Francescantonio, Javier Daulte i Jordi Prat i Coll.
En teatre, l’hem vist recentment a Descripció d’un paisatge (dir. Toni Casares, 2021), Set nens dijous(dir. Jordi Prat i Coll, 2021), La nit de la iguana (dir. Carlota Subirás, 2021), El jardí (dir. Albert Arribas, 2021), Només la fi del món (dir. Oriol Broggi, 2020), L’Habitació del costat (dir. Julio Manrique, 2019), La bona persona
de Sezuan (dir. Oriol Broggi, 2019), Sopa de pollastre amb ordi (dir. Ferran Utzet, 2018), Els tres aniversaris(dir. Jordi Prat i Coll, 2017), Actes obscens en espai públic(dir. Albert Arribas, 2017), Boscos (dir. Oriol Broggi, 2017), Molt soroll per no res (dir. Angel Llacer, 2016), Dansa d’agost (dir. Ferran Utzet, 2016), Una giornata particoiare (dir. Oriol Broggi, 2015), Cels (dir. Oriol Broggi, 2014), Moro com a país (dir. Albert Arribas, 2014), La rosa tatuada (dir. Carlota Subirás, 2013), Incendis (dir. Oriol Broggi. 2012 i 2015), De quan sojava (dir. Jordi Prat i Coll, 2013) i Llums de bohèmia (dir. Oriol Broggi, 2011). Al cinema l’hem vist a La filla d’un lladre (dir. Belén Funes, 2018). A la televisió, a Frederica Montseny, la dona que parla (dir. Laura Maña, 2020), 13 dies d’octubre (dir. Carlos Marquès-Marcet, 2015) i en sèries com El dia de demà (dir. Mariano Barroso, 2018), Vida privada (dir. Sílvia Munt, 2017), Vinagre i El cor de la ciutat. Actualment és també professora de teatre a La Universidad Autónoma de Barcelona.