Un estudi del 2017 va comprovar que quan es mira una obra de teatre, la gent del públic té els batecs sincronitzats. L’espai del teatre ens conforma com un superorganisme en forma d’individus singulars i imprescindibles que, per sota de la superfície, estem connectats.
El plural d’arbre és nosaltres és una aproximació en forma d’assaig escènic que prova d’explorar què vol dir el “nosaltres” i de què està fet aquest vincle que ens uneix, amb el so com a hipòtesi. L’objectiu no és cap altre que estendre aquesta pregunta cap a la idea de vincle mentre posa en qüestió els mecanismes mateix de la teatralitat.
