Mònica Bofill
Mònica Bofill és llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha cursat estudis d’Art Dramàtic a Nancy Tuñon (2003-2006) i a Studio East, Kirkland, Washington (1999 – 2002).
Ha dirigit Els Brugarol, Paradisos oceànics (Teatre Akadèmia, 2019); Incògnit (direcció i traducció, Teatre Lliure, 2019); La benvinguda (Sala Beckett, 2018); Tot va bé si acaba bé
(codirecció amb Judith Pujol, companyia Parking Shakespeare, Parc de l’Estació del Nord, 2018); Las travesuras de la bruja novata (codirecció amb Adrià Aubert, Palau de la Música de València, 2018); Barbes de balena (El Maldà, 2017, 2019); Oh my God Barcelona (Auditori de Barcelona i El Maldà, 2016); Les supertietes (El Maldà, 2015 i 2016, Premi Fundació Catalunya·La Pedrera); films per a l’exposició DEMOS: viure en democràcia (Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2015); Constel.lacions (direcció i traducció, Teatre Akadèmia, 2013); L’honorable home d’estat (Teatre Nacional de Catalunya, 2013) i Más allá del parque (lectures dramatitzades,
Sala Beckett, 2013).
Com a ajudant de direcció ha treballat amb Didier Ruiz, Ramón Simó, Magda Puyo, Rafel Duran, Alexander Herold, Sergi Belbel, Bijan Sheibani i Cristina Clemente, entre d’altres.
Ha traduït l’antologia de quatre obres destacades de Caryl Churchill (Bosc boig, Cor blau, Prou borratxo per dir t’estimo? i Escapada solitària), juntament amb Sílvia Ferrando, dins la col·lecció Dramaticles de Comanegra i l’Institut del Teatre; així com també L’alè de la vida, dirigida per Magda Puyo (Sala Muntaner, 2015), i Neu negra, dirigida per Pere Planella (Teatre Ovidi Montllor, 2011).
