Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

A La Traviata, Verdi va crear un dels drames més realistes de la seva carrera, una òpera que no evita les tensions morals i mèdiques, temes que considera “assumptes contemporanis”.

Violetta, inicialment consumista i vanitosa, serà la nova víctima d’un sistema capitalista que és devorador de somnis. Amb una música brillant i virtuosa, critica amb brutalitat la societat de les aparences, una màquina que destrueix personalitats; especialment quan són dones que aspiren a ser lliures. Així, Sempre libera, l’ària més cèlebre de Violetta, és un himne, un crit desesperat per reclamar un espai que ella encara no sap que està a punt de perdre.

Primera proposta del director italià Romeo Castellucci al Gran Teatre del Liceu. Sota la seva mirada, aquesta Missa pro defunctis es transposa i el seu significat canvia. Complementat amb altres peces religioses de Mozart, el Rèquiem es converteix en la celebració definitiva de la vida, on superem els tòpics de la fugacitat de la vida.

Lohengrin de Richard Wagner es troba al centre de la seva carrera, tant temàticament com artísticament. Es tracta d’una òpera romàntica amb una música altament magnètica. El llibret, de collita pròpia, és una reimaginació personal i romàntica d’una llegenda medieval.

El Gran Teatre del Liceu acull una nova producció firmada per Katharina Wagner, besneta del compositor i directora del Festival de Bayreuth, i compta amb Klaus Florian Vogt, un dels tenors més aclamats del món com a especialista en el repertori wagnerià.

La sonnambula de Vincenzo Bellini és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa, aparicions fantasmagòriques, somnis coexistint amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tot tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana.

La directora d’escena Bárbara Lluch vol desromantitzar l’obra tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista.

Calixto Bieito, reconegut per cercar la profunditat dels personatges i l’aportació d’una proposta visualment sorprenent, promet despertar-nos de la cadira amb la seva interpretació de Giulio Cesare, tot transformant la paràbola de l’òpera barroca en universalista i moderna.

Per fer-ho possible, té un conjunt de cantants de primera classe a la seva disposició, entre els quals destaca el contratenor català Xavier Sabata, que s’ha fet un gran nom com a especialista del gènere i que encarnarà el rol protagonista per mostrar la versatilitat d’una veu única en el seu esperadíssim debut handelià en el Liceu.

Una sessió preciosista on aquest diàleg entre Debussy i Ravel donarà com a resultat un subtil joc entre la intel·ligència i les efusions més ocultes del mateix cor.

La subtilesa de la representació sonora d’una impressió fugaç en un moment concret és l’ideari del programa de música impressionista que Josep Pons presenta en aquesta vetllada. Una música que cerca aquesta imatge sonora, semblant a la de la pintura francesa de l’època, amb la voluntat de transmetre l’estat d’ànim i l’atmosfera d’un moment a l’oient.

Aquesta Gala Lírica que organitza el Gran Teatre del Liceu és la irresistible invitació a ser complaguts per quatre veus extraordinàries tocades per la divinitat.

Un quartet d’estrelles del firmament líric per revisar alguns dels moments més vibrants del catàleg verdià i verista i la literatura operística.

Benjamin a Portbou és una òpera encàrrec del Gran Teatre del Liceu al mestre Antoni Ros-Marbà. Escrita en dos a actes i 13 escenes a partir del llibret d’Anthony Carroll Madigan, està centrada en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin.

La marxa de l’ésser estimat i gestionar la consegüent frustració ha estat subjecte en la música al llarg dels segles. Així, ha esdevingut el pretext perfecte per a alguns grans compositors a l’hora d’escriure moments sublims del repertori.