És una obra que amaga dins seu un gran potencial (temàtic, dramatúrgic i actoral) però fa la sensació que hagi sortit del forn abans d’hora. I és una llàstima perquè les situacions que proposa són prou diferents per a sorprendre però tenen un regust de realitat que les fa molt interessants. Però ensenyar les dents no és mossegar.
I és que una de les virtuts d’aquesta peça és que malgrat que tot el que diu, tot el que ensenya i tot el que hi passa ja ho sabem i ja ho hem vist altres vegades, manté un aire fresc que l’omple de vida en tot moment. És capaç d’enganxar-nos amb uns personatges força atípics i una actitud gamberra (tot i que sovint una mica tímida).
L’espectacle, en conjunt és irregular, i l’energia d’aquest es deslliga sovint del públic a causa de les transicions o algunes escenes massa llargues. No obstant això, té molts moments d’encert que fan riure i pensar i val la pena viure’ls en directe.