Ens rep una entranyable professora d’història que ja haguéssim volgut molts! Avui ens toca la història d’Europa del segle XVI i XVII però prèviament partim d’un esdeveniment important: la Pesta. D’una manera apassionada, dinàmica i entregada utilitza tots els recursos que troba al seu abast, perfectament col·locats a l’escenari. Podem començar a intuir que res és perquè si en aquesta escenografia, que no serà “ estàtica” vaja, ni purament decorativa. Molt cuidada, tot i així.
Història mòbil, dinàmica, que ens fa estar atentes. Fem un salt en el temps i ens endinsem en les vides de diverses dones. En petits retalls de les seves vides, tots entrellaçats entre ells en proximitat, i a la distància amb d’altres de tantes altres dones que tot i no ser encarnades a l’escenari, també hi són presents.
A mesura que avança l’obra ens n’adonem que no sols l’escenografia té molt de joc i un paper principal, sinó també el vestuari. Tant l’una com l’altre ens desperten l’imaginari a través de canvis senzills, per tal de situar-nos fàcilment en l’espai i el personatge. Ens suggereixen tota una atmosfera i sumen al personatge que l’actriu personifica a cada moment amb un gran treball de personatge.
Destil·la molta feina darrere per aconseguir sostenir el ritme durant tot el que dura l’unipersonal. Amb els canvis de personatges i d’escenaris freqüents podia haver caigut en fer-se pesada o decaure per moments, però es nota que no sols s’ha posat atenció en les diferents escenes, sinó que s’ha tingut cura de les transicions per portar-nos als espectadors d’una a l’altra sense perdre’ns pel camí.
Per últim agrair que es porten fets històrics com aquets al teatre, perquè més gent els conegui. Són una realitat, hi ha documentació sobre aquets processos i a l’obra s’intueix que hi ha hagut una recerca activa per ser el més fidel a la realitat. Ens explicaren a l’escola o a l’institut, en història, quantes dones van ser assassinades acusades de bruixeria? Com es dictava qui ho era? Com eren jutjades?
Si ser fidel als desitjos d’una mateixa, autònoma i lliure és ser bruixa, sóc bruixa.
Si ser dona és ser bruixa, sóc bruixa.
Gràcies a totes les persones relacionades en l’àmbit de la cultura per seguir endavant i als qui ho gaudeixen, per seguir apostant per fer-ho! Defensem #culturasegura!