’24 hores en la vida d’una dona’ representa el record que té una aristòcrata a començament de la seva vellesa d’un meravellós dia fa molts anys en el qual es va saltar les normes a què estava destinada des del seu naixement, i va seguir un impuls després de conèixer a un jove en un casino de Montecarlo.
Mrs. C, personatge interpretat per Silvia Marsó, salva un guapo ludòpata del suïcidi després perdre-ho tot al casino. Prendada d’ell, li dóna refugi, li dóna diners i fins hauria renunciat a tot si l’hi hagués demanat. El que va passar en aquestes 24 hores… només ho podreu saber anant al teatre.
Mai havia vist a Silvia Marsó als escenaris, i no per falta de ganes. Quan per fi he tingut l’oportunitat, les meves expectatives no s’han vist minvades. Tot el contrari: s’han vist superades amb escreix. Recorden aquella meravellosa hostessa de l’1, 2, 3? Doncs la mateixa figura, la mateixa bellesa, la mateixa energia, però amb molt més talent, el que dóna l’experiència i la bona feina. I com canta …
Felip Ansola interpreta el adonis ludòpata. Un exemple més de la bona pedrera d’actors / cantants que estan poblant la cartellera madrilenya. No tenia el gust de conèixer-lo però no ho perdré de vista. Esperaré amb impaciència els seus treballs futurs.
No he esmentat que ’24 hores en la vida d’una dona’ és un musical i és una mostra que, quan hi ha talent, es poden fer bons musicals amb pocs instruments (tres en aquest cas) i sense canvis d’escenografia. Una partitura fosca i gens fàcil que, salvant les distàncies, de vegades recorda moments de Sweeney Todd o Jeckyll & Hyde.