La segona obra de teatre de Cesc Gay és una comèdia de situació que retrata els conflictes i rols familiars a través de quatre intèrprets. La construcció d’aquests personatges i la relació entre ells és precisament el punt més fort de l’obra i la que s’encarrega de servir la comèdia durant més d’una hora i mitja.
El principal conflicte gira entorn als dos personatges masculins, Pere Arquillué i Lluís Villanueva, dos germans que s’enfronten en un combat d’egos incapaços de deixar de mirar-se al melic. Els personatges femenins, no obstant, són figures mediadores que possibiliten aquesta difícil trobada. D’una banda, tenim a la germana, Cristina Plazas, la figura oposada als seus germans, una dona que sempre ha mirat cap als altres sense preocupar-se pel que ella necessita, fins que esclata en un meravellós monòleg final. D’altra banda, tenim a Àgata Roca, la dona d’un dels germans i amfitriona de la vetllada que omple l’escenari amb el seu intel·ligent sarcasme i compleix amb la veu narradora que obre i tanca l’espectacle.
El text funciona a la perfecció i les interpretacions connecten ràpidament amb el públic. No obstant això, pot ser que es confiï massa en la repetició de gags, malgrat ser un dels recursos més utilitzats en comèdia en alguns casos pot arribar a resultar abusiu. A més, els gags estan excessivament comentats o remarcats pels intèrprets, trencant amb el ritme i restant potencial còmic en alguns moments. En definitiva, una bona comèdia amb uns excel·lents personatges, però amb una tendència a subratllar cada moment còmic perquè l’espectador sàpiga quan ha de riure.