Especialitzat cada vegada més, arran de l’èxit de Smiley, en la comèdia romàntica, Guillem Clua s’ha atrevit, en aquesta ocasió, amb un musical sobre l’abans i el després de la ruptura d’una jove parella. Creat juntament amb Jordi Cornudella, la proposta és un simpàtic entreteniment en la línia de T’estimo, ets perfecte… però centrat, en aquest cas, en la història d’una sola parella. Tot i la seva llarga durada (més de dues hores amb entreacte), l’obra és molt dinàmica, fresca i no perd el ritme en cap moment. Els quatre actors resulten força carismàtics i les cançons combinen molt bé la narració amb els moments humorístics. En aquest sentit, el tema sobre les estacions de metro de la línia 3 està, especialment, inspirat. Pel que fa a la direcció, però, a Elisenda Roca continua notant-se-li una certa falta d’experiència i opta per les decisions més funcionals que, en alguns casos, són massa impersonals. També el text abusa d’un cert aire de sitcom televisiva, amb embolics i trames molt gastades i previsibles. Per aquest motiu, quan intenta posar-se més profunda o transcendental, el trencament no encaixa i és difícil d’acceptar seriosament per l’espectador. Aquesta descompensació és, segurament, el pitjor defecte d’aquest muntatge que, per la resta, funciona amb senzillesa i té prou qualitats comercials per complaure a gairebé tothom.
Enllaç copiat!