Un joglar contemporani

A finals del 2019, Pablo Macho Otero, l’Emma Arquillué i la Yaiza Ares creen la companyia La Bella Otero la qual ha portat a escena fins ara cinc espectacles: Enterrando a Godot, Loco Amoris, George Kaplan de Frédéric Sonntag, Prosopopeya estrenada aquesta temporada al Lliure de Montjuïc i A Fuego estrenat al juny del 2023 al Teatre La Gleva. Després de l’èxit a Barcelona i del seu pas per L’Abadía de Madrid, arriba al Corral de Comedias d’Alcalà d’Henares. Ha format part del Festival Temporada Alta i s’ha portat a Buenos Aires, Montevideo i Lima, al Festival de Feria de Sant Sebastian i ara ha tornat a l’Off de La Villarroel. Potser és per això que és una obra madura i consolidada i l’actor està brillant per la confiança de l’experiència.
Com un trobador modern, Pablo Macho comença la seva presentació amb un sonet, posant-se ràpidament el públic a la butxaca. No són freqüents els monòlegs en vers, però Pablo Macho és un rapsoda. Al 2018 rep el Premio novel internacional de poesía universitaria Miguel Hernández.
A Fuego tracta dos temes principals: la relació autor-actor i la pervivència o el lloc a la història que tots voldríem ocupar després de la mort. Els dos temes es van intercalant amb una gran agilitat i un text en vers amb molts tocs còmics. És el seu estil personal. Fent una concessió al públic, els dedica un petit tast en català sobre el tema de “la cita”, on es demostra la versatilitat de l’autor-actor.
El fil conductor és la figura històrica d’Heròstrat que Macho descobreix casualment a Wikipèdia. Era un pastor d’Èfeso que buscant la immortalitat crema el temple d’Artemisa i així formar part dels anals de la història. El discurs filosòfic que se’n deriva és fàcil d’endevinar. La necessitat de sobreviure més enllà de la mort obeeix a un narcisisme, a una supèrbia que Macho incorpora com a pròpia i l’enllaça amb gran agilitat al trinomi autor-personatge-actor, el problema d’on comença un i acaba l’altre: “El text del personatge ha de ser com un tatuatge, confós amb la seva identitat”. L’escenografia imaginativa de Yaiza Ares permet a l’actor moure’s per l’escena amb agilitat on es nota també la mà, el coneixement i experiència d’Oriol Pla que signa l’assessoria de moviment.
És una obra deliciosa, brillant, plena d’ironia, joc de paraules, metateatre i altres recursos teatrals. Només hi seran 6 dies.