Allò important no és qui tu creus que eres, sinó qui eres per a la societat. I és això el que et situarà i et marcarà, tot i que intentes camins diferents. Avui eres una persona i en un moment… màgia!
Un adolescent comparteix la seva quotidianitat amb nosaltres. De fet és així, la comparteix, no és que nosaltres l’espiem a través del pany de la porta, de càmeres o de cap finestra. Carlos ens té presents, ens mira, ens fa bromes, ens dona opinió i s’exposa completament amb la seua vulnerabilitat i els seus neguits. No amaga en absolut les seues emocions. I així és com de bon inici aquest personatge ens captiva i ens porta per on vol. El seguim sense adonar-nos a tots els racons de la seua intimitat, ens emocionem amb ell. I això que, aparentment, és un adolescent com qualsevol altre. Bé, de fet ho és, sols que no per a totes les persones d’aquí.
Una obra molt necessària per a tots i totes, per a una reflexió profunda entorn a la igualtat, a la xenofòbia i el racisme a casa nostra. Una obra imprescindible per conèixer situacions i realitats amb les que convivim, però que queden moltes vegades com en un plànol paral·lel que no ens travessa. Una obra que deuria arribar al màxim de públic possible perquè experiències així són transformadores a nivell individual i social, i ajuden a trencar prejudicis i estereotips des d’un altre lloc més profund. Els adolescents que estaven en aquella sala segurament no han sortit igual. I no només en relació als temes esmentats, en aquesta peça podem veure violència institucional, el funcionament de “ la justícia”, apropar-nos al món de les adopcions i les vivències d’aquestes famílies, classisme,…així com amor, amistat, relacions amb els pares…
Durant una hora i mitja les persones que som allà vivim una experiència única, gràcies a una interpretació magistral amb una energia espectacular d’Albert Salazar del text de Daniel J. Meyer baix la direcció de Montse Rodriguez. Una combinació fantàstica que aconsegueix una joia d’obra a tots els nivells. Commoguda, angoixada, enrabiada, sense paraules, …Màgia!