“A mi no me escribió Tennesee Williams” és un obra escrita i dirigida per Marc Rosich i interpretada per l’actor i coreògraf Roberto G Alonso.
Vaig veure aquest muntatge al 2016 a Tàrrega i em va encantar; així que de seguida que he vist que la faran a La Seca Espai Brossa, no m’he pogut estar de recomanar-vos-la. Jo sens dubte repetiré !!!
“A mi no me escribió Tennesee Williams” és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, performance i música.
Moltes han estat les raons d’èxit d’aquest muntatge: l’originalitat de l’espai escènic, un text magnífic, tendre i melangiós, irònic, que commou i alhora ens fa somriure; i la interpretació extraordinària de Roberto G Alonso d’un personatge que li està fet a mida, i que requereix molta agilitat actoral, per poder passar d’un estat anímic a l’altre.
La posada en escena la definiria en una frase: “la bellesa de la decadència”
El vestuari és realment meravellós, d’estil vintage. Peces que porten la firma de Lorenzo Caprile, un dels més prestigiosos dissenyadors d’alta costura i que la protagonista llueix amb gran elegància.
La tria musical que fa Rosich és absolutament genial !!!, començant per “Yo no soy esa” de Mari Trini, a una emotiva ”Je suis malade” de Laura Fabian (amb la que em vaig emocionar moltíssim), “Qué Hace Una Chica Como Tú En Un Sitio Como Este” de Loquillo, per acabar amb la música de la banda sonora de “Memòries d’Àfrica” amb la que ens regala un final espectacular , molt emotiu i visualment poètic.
“A mi no me escribió Tennesee Williams” són il·lusions i desil·lusions compartides. Dignitat. Supervivència.
Una història plena de tendresa que em va provocar més d’un somriure, i en va arrencar alguna que un altre llàgrima.
Feu-me cas. No us la perdeu!!!
