Va ser un dels espectacles que vaig escollir del Festival TNT, perquè fa uns anys i dins de RADICALS, vaig poder assistir a un espectacle, “FINGIR” on participava David Franch, que em va impactar força, precisament per saber integrar als espectadors dins de la seva proposta.
En aquesta ocasió potser no em va arribar amb la mateixa intensitat aquelles bones vibracions que desprenia aquell espectacle, malgrat que van haver moments molt reeixits, que ens van mostrar els petits i grans plaers de les coses senzilles….. el fet de trepitjar suaument amb la punta dels dits del peu una estora, el sentir i veure com es belluguen els teus cabells amb l’ajuda d’aire forçat d’uns ventiladors, les carícies d’una altra persona sobre la teva pell…. i evidentment el desig sexual entre dues persones, malgrat que l’espectacle no es basa en aquest últim aspecte….i el presenta expressament mitjançant moviments mecànics desproveïts de veritable passió.
Una bona barreja de sensacions viscudes a través del plaer i el contraplaer, el plaer com a motor que genera satisfacció i el contraplaer com a resistència i com a generador de dependències, en un diàleg entre el cos i la paraula amb música i projeccions en directe.
Entenc que potser la proposta estava poc rodada i que segurament amb el temps la cosa millorarà, però vaig apreciar masses interrupcions i improvisacions… o més aviat dit, escassa preparació prèvia per ser el dia de l’estrena….. calia preparar en directe la posició exacta dels ventiladors durant tanta estona ?…. aspectes que potser són volguts expressament, però que em van trencar el fil del què volien transmetre, que a mi no em van acabar de convèncer.
Per altra banda, també vaig sortir satisfet d’alguns moments visuals que em van semblar màgics, com la dansa protagonitzada per Arantza López… o l’aparició a escena de David Franch, transvestit amb un espaterrant vestit.
la meva valoració ha estat de 2,5
Podeu veure la crònica original clicant AQUÍ