A teatro con Eduardo combina una gran quantitat d’ingredients per intentar cobrir tots els fronts: un autor de moda darrerament a Barcelona (Eduardo de Filippo), una comèdia esbojarrada per a tots els públics amb picades d’ullet als teatreros (a la primera part), una tragicomèdia intel·lectual (a la segona part), grans actors de tota la vida (Bosch, Sampietro, Madaula… ), joves actors que trepitgen fort (Laura Aubert, Robert González… ), música popular italiana, belles imatges de Nàpols, una escenografia monumental i una il·luminació de somni. Però malgrat tot això el brou ha quedat insípid. Primera i segona part combinen malament, el ritme general és lent i la segona part es fa llarga, la grandiositat de la posada en escena casa poc amb un text més aviat intimista i el conjunt resulta, en el millor dels casos, avorrit.
Una autèntica llàstima.