Daniel J. Meyer ha escrit i dirigit totes les obres de “Descartable Teatre” i ha estat ajudant de direcció en obres com Molt soroll per a no res i El Petit Príncep, dirigides per Àngel Llàcer.
Després del gran èxit d’A.K.A., Meyer recupera un monòleg que porta a escena. Segons diu ell mateix en una entrevista: ”En una nit vaig escriure aquesta història, aleshores en format de monòleg. Inicialment portava per títol una frase de la protagonista: “Jo abans sortia més”. Al donar-li aquesta forma monologada, ell creu que “elimina l’artifici teatral i evita el distanciament amb el públic amb qui pot parlar de tu a tu”.
A Abans hi afegeix un altre protagonista, el germà (Marc), que arrodoneix la història. Actuen per separat i en dos ambients diferents la qual cosa dóna més sensació de distància. Dos germans s’enfronten a la pèrdua, al dolor i al dol de maneres diferents. Però tots dos fugen del seu passat i fugen l’un de l’altre i es perden alhora que perden allò únic que els pot salvar: la seva infància junts. En aquesta obra, d’una austeritat monacal, la família es desestructura per circumstàncies que podrien ser freqüents i a les que sembla fàcil poder-hi arribar. El director manté els noms reals dels dos protagonistes, Laia Pellejà i Marc Pociello. Al Marc el recordo molt agradablement a “Què el musical” i “Geronimo Stilton”. Ambdós protagonistes destaquen per les seves magnífiques interpretacions.
El record de la infància apareix en diferents moments de l’obra en forma d’una molt encertada tria de la cançó Träumerei de l’album “Escenas de nens” de Robert Schumann, en aquesta ocasió versionada a volí i interpretada per la mateixa protagonista, la Laia. És molt commovedor comprovar com les cançons i la música poden remoure el passat. Els dos germans es retroben i, per fugir del happy end, Meyer ha escrit l’únic final possible. Tot i ser una mica massa sobtat no resulta decebedor.