Es tracta d’un retrat d’una família que en realitat ja fa temps que va deixar de ser-ho, pel distanciament, les rancúnies, els mals entesos i el tracte que els pares, voluntàriament o no, han pogut transmetre als fills de manera desigual, segons les preferències que els pares sovint tenim vers un dels fills i que marquen psicològicament a la resta …. el bo i el no tan bo, el que aconsegueix triomfar a la vida seguint les indicacions del pare i el que vol seguir els seus passos en llibertat segons la seva pròpia iniciativa, que no té per què coincidir amb les del pare; un munt d’odioses comparacions que fan trontollar les relacions dels germans, sense que segurament cap d’ells en tingui la culpa.
La història molt ben construïda i les interpretacions dels tres actors em van semblar molt dignes, paga la pena anar a veure-la.
La resta de la meva opinió aqui.