Carlos Be és un autor prolífic i sempre preocupat per temes que poden tocar a l’espectador. Achicorias consta de dos monòlegs i una escena a dos que tracten, de diverses maneres, el tema dels maltractaments. Són històries dures, però tocades amb la ironia i la tendresa que desprenen els seus personatges. En aquest sentit, els actors Paco Aldeguer i Gemma Charines saben molt bé a que s’enfronten i aboquen tota la veritat possible per interpretar a les víctimes, als fills d’aquestes víctimes i en algun cas fins i tot a algun dels botxins. Històries on els personatges maquillen les seves desgràcies i amaguen els cops que els hi dóna la vida amb un instint de supervivència realment envejable. Històries on els personatges són comparats a les flors de les xicoires, que creixen pels marges o entre escombraries per arrapar-se a la vida. Tot plegat, amb la música de Mina de teló de fons i una cadira quasi com a únic decorat. Un espectacle interessant al que potser faltaria algun lligam entre les històries o algun element de direcció que donés una major unitat al conjunt. Teatre testimonial, combatiu… i necessari.
Enllaç copiat!