Estrenada el 2011 a La Seca Espai Brossa, després de la bona acollida que va tenir al Teatre Mar i Terra de Palma.
Avui dia, deu anys després de la seva estrena, Acorar continua omplint teatres. De fet, aquesta és la tercera vegada que vaig a veure aquesta petita joia del teatre mallorquí, i haig de dir que l’he gaudit com la primera vegada que la vaig anar a veure.
Han passat els anys i el text continua sent del tot vigent.
Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre allò que ens defineix, allò que fa que encara existeixi la nostra comunitat. Un monòleg sobre la Mallorca rural i els seus ancestrals costums, amb una parla d’arrels que cada cop sona més llunyana.
El text pren com a fil narratiu la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle.
El text és molt bo, amb una riquesa lingüística brutal.
La interpretació és magnífica. Toni Gomila interpreta un munt de personatges utilitzant els continus canvis de to en la veu, el moviment corporal i l’expressió facial. Només per veure la seva interpretació, paga la pena d’anar a veure aquesta peça.
Acorar és la veu d’un poble que vol sobreviure i créixer.
Podeu llegir la meva recomanació que hi ha penjada en aquesta mateixa entrada.
Només em resta dir-vos que no us perdeu per res del món aquest espectacle.