Ja fa temps que la cartellera s’ha omplert d’obres que podríem anomenar “testimonials” –una variant dins del teatre documental-, on l’autor, l’actor o l’actriu expliquen directament un cas personal i elaboren una catarsi col·lectiva acompanyats del públic assistent. Se’ns ha parlat de la pèrdua d’un fill (Llibert, Una gossa en un descampat), d’abusos sexuals (Sucia), de l’intersexualitat (Hermafrodites a cavall) o de l’extirpació d’un pit (360 grams, i ara també Adéu, Jane). Hi ha diferents maneres de fer-ho, i la veritat és que els resultats han demostrat que es tracta d’un subgènere viu i, de moment, amb una llarga vida.
A l’obra de Clara Moraleda, ella mateixa ens explica com va perdre un pit a l’edat de 17 anys. Ho explica amb l’ajut de dos personatges més que desdoblen la seva personalitat. Entre les tres actrius s’escenifiquen les visites mèdiques, les anades i vingudes a la psicòloga, les converses amb una amiga o la incipient relació amb un noi que coneix en un viatge. El millor és que l’estructura i el to de l’obra encaixen perfectament i ens fan entendre -i compartir- tots els dubtes i els neguits de la protagonista. A més, no es renuncia a l’humor ni a la música, aconseguint així que l’empatia sigui encara més gran.
Moraleda –vista a musicals com Mar i Cel, Scaramouche, Fang i setge o El despertar de la primavera– aborda l’interpretació de l’obra, i també l’epíleg final, amb una valentia realment admirable. Laura Dorca i Joana Roselló l’acompanyen amb solvència i demostren ser també dues grans actrius. En definitiva, un espectacle que us pot corprendre, però que no us decebrà… ja sigui pel seu valor testimonial, per la forma com està explicat o per les seves brillants interpretacions.