Agnès Mateus i Quim Tarrida ja van sorprendre amb “Hostiando a M”, la seva darrera producció i ara ens regalen aquesta peça que és a la vegada seriosa, honrada i divertida. Ells dos tornen a fer un tàndem creatiu valent i atrevit. Ells dos creen l’espectacle. Ella l’interpreta amb humor, passió i molta, molta ràbia. Es tracta d’una denúncia més de la violència contra les dones.
No només descriuen i denuncien els feminicidis d’una manera molt impactant sinó que analitzen el per què, el silenci de les dones i de la societat, la trampa dels contes infantils, l’acceptació passiva de la violència. És un espectacle que impacta, no et deixa indiferent i al cap de molta estona encara et venen al cap aquests mil missatges que han anat sortint al llarg de l’obra. Segons Mateus: “el que no pot passar és que tu entris i surtis del teatre igual. Si això passa és que jo com a intèrpret o creadora estic fent alguna cosa malament”. I aconsegueixen que ningú surti indiferent i és perquè la presentació suggerent de les imatges i el simbolisme de les escenes fan que remogui tot allò que creiem tenir clar. Hi ha elements simbòlics i d’altres totalment evidents com la ridiculització de “la polla”, element masculí representant del poder de l’home.
La música de Vivaldi per sobre d’unes imatges de pobresa, abandó, destrucció i mort és un contrast tan fort que ens arriba als racons més amagats del nostre pensament. És conceptual però molt comprensible i sense les pretensions d’una obra de culte, remou cervells i sentiments.
No us la perdeu. Estan de gira i podreu trobar algun lloc on la representen.