Un espectacle que és un conjunt d’escenes concatenades que intenten analitzar l’explotació laboral, la repressió política, el masclisme de la societat i en general temes relacionats amb la injustícia i la violència en qualsevol forma de manifestació.
Un tipus de teatre que combina el text amb el gest, perquè als dos se li dóna la mateixa importància, en un intent de fugir del “realisme”, utilitzant també el mim i la dansa.
Una obra que no posseeix una línia argumental seqüencial i on els actors no interpreten personatges sinó que més aviat parlen d’ells i les relacions entre ells. Ens mostren un munt de situacions injustes, d’una duresa brutal, sense pausa, sense oportunitat de deixant-se respirar i que molt sovint ens fa bellugar incomodes a la cadira.
AH ! (Judit) vol ser la veu dels crits silenciats, de les persones sotmeses, vexades, torturades, assassinades, aïllades …. una obra de denúncia de fets que formen part del nostre dia a dia i que no volem veure perquè no ens afecten directament. Vol ser el crit que ofega el dolor. Vol ser la fusió en el temps i en l’espai de totes les injustícies del món ocorregudes al llarg del temps. Vol ser la veu dels que no han pogut parlar. I aconsegueix això en poc més d’una hora. Trasbalsadora.
Una magnífica feina dels tres actors Josep Sobrevals, Martí Salvat i Cristina Arenas que defensen el muntatge amb una entrega absoluta.
L’escenografia molt conceptual, basada en bona part en una superfície coberta per un plàstic industrial, que vol imprimir una estètica molt freda i violenta. Una tarima dóna joc al moviment dels actors en dos plans escènics amb una posada en escena magnífica.
Si voleu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ