A.I.M. (anteriorment Abraham In Motion) és la companyia que Kyle Abraham (Pennsylvania 1977) dirigeix i que va crear l’any 2006. Format en el violoncel, el piano i les arts visuals, el seu objectiu com a coreògraf és aprofundir en la identitat en relació amb la història personal. Sovint explora temes d’emocions i adversitats viscudes i la seva relació amb la música i la dansa.
A.I.M. està format per vuit ballarins d’orígens i disciplines diverses.
Una companyia que desafia la dansa tradicional fusionant diferents gèneres i creant un vocabulari únic i poc convencional. Un estil urbà que vol posar el focus d’atenció en temes de justícia social, la cultura del hip-hop i la raça.
Aquest “PROGRAMA MIXT” que ens han presentat està format per quatre peces suggeridores que combinen disciplines diverses i que barregen sense complexos elements del ballet i de les danses urbanes, moments que fan pensar en els ritmes africans amb d’altres de clarament jazzístics o bé electrònics ….
Han interpretat les següents coreografies:
STATE (3 sobre 5)
Es tracta d’un trio encarregat per la companyia a la coreògrafa Andrea Miller (directora artística de la companyia Gallim Dance), una peça on la coreografia ha estat creada en col·laboració amb els ballarins i ballarines de la companyia, amb música del compositor Reggie Wilkins, una partitura de hip-hop i música electrònica. Estrenada en 2018 les tres ballarines han executat a la perfecció la hipnòtica música de Reggie Wilkins.
THE QUIET DANCE (3,5 sobre 5)
Aquesta segona peça és un quintet de Kyle Abraham on ell balla com a solista: The Quiet Dance (La Dansa Tranquil·la). La música és la revisió del pianista de jazz Bill Evans del clàssic de Leonard Bernstein “Some Other Time”.
Creada en 2011 aquesta peça està en espiral constant. Els torsos dels ballarins es retorcen en repòs, donant passes gegantines i en girs, tots executats amb la tècnica del break dance. Una peça que no presenta moviments impressionants, però que ens ha agradat per la seva bellesa plàstica.
SHOW PONY ((3,5 sobre 5)
Un solo de Kyle Abraham interpretat magníficament per Tamisha Guy, una de les guanyadores del premi Princess Grace de dansa. Una peça creada en 2018 amb la música de Hatshepsut de Jlin. Una peça de curta durada amb moviments ondulants de la columna vertebral que contrasten amb els forts gestos que imprimeix als seus braços.
DRIVE (4 sobre 5)
En aquesta última peça ens trobarem amb set intèrprets protagonitzant una coreografia especialment energètica. Va ser un encàrrec del New York City Center per a l’edició del 2017 del Fall For Dance Festival.
Una proposta plena de llums enlluernadores, on els ballarins transmeten seguretat en els seus moviments, amb una música intensa que els envolta a tots, per acabar amb un únic ballarí que camina cap a nosaltres a càmera lenta. Una coreografia especialment energètica.
En resum, una correcta i excel·lent vetllada de dansa, malgrat que potser esperàvem més d’aquesta companyia, potser a causa de l’efecte contrastat amb els insuperables espectacles que hem pogut veure en els darrers dies al Festival Grec, especialment amb la Sidney Dance Company i també amb el Ballet VC Vancouver.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ