Aquest text és la tercera de les obres de J.B.Pristley juntament amb “El temps i els Conway” i “Truca un inspector” que componen la trilogia Obres sobre el temps.
L’acció transcorre en un petit hotel al nord d’Anglaterra. Els hostes de la pensió reben un anunci inesperat per part del misteriós doctor Görtler, que els adverteix que aquell serà l’escenari d’una terrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aleshores els personatges es debaten entre l’acceptació de la tragèdia i les ànsies desesperades per canviar el futur, i comencen a tenir la sensació que allò ja ho han viscut anteriorment.
Un dels avantatge que posseeix la Biblioteca de Catalunya és el seu magnífic espai teatral, una nau gòtica datada entre el segle XVII i el XVIII que permet de construir unes escenografies i posades en escena meravelloses. Ja per això paga la pena d’anar-hi.
Pel que fa al repartiment, Sergi Belbel, director d’aquest projecte, ha triat per l’ocasió un repartiment de luxe. Silvia Bel, Lluís Soler, Carles Martínez, Míriam Alamany, Jordi Banacolocha i Roc Esquius ens regalen moments realment extraordinaris, tot i així hi ha, des del meu punt de vista, puntualment en alguna escena, una mica de sobreactuació per part d’alguns actors. Tot i així vaig gaudir molt de les interpretacions de tots i cadascun d’ells.
Cal destacar que tots els detalls que envolten l’obra estan molt ben estudiats, l’escenografia, els efectes especials ambientals (sonors i visuals), la il·luminació i el vestuari (molt adient a la classe social, època i lloc on transcorre l’acció).
De totes maneres hi ha alguns detalls que crec que s’haurien de millorar, com la intensitat dels crits i la sobreactuació en alguna de les escenes.
“Jo això ja ho he viscut tot i que no puc dir ni quan ni com,…” Dante Gabriel Rossetti
“Això ja ho he viscut” és una obra envoltada de misteri que ens fa reflexionar sobre el concepte temps.
J.B.Pristley parteix de l’experiència del déjà vu per explorar les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre la idea del temps no lineal, dels somnis premonitoris i dels records del futur; i la teoria d’Ouspensky sobre la idea del etern retorn i les dimensions superior. Teories que es basen en la multiplicitat temporal, l’espiral del temps, i els conceptes de repetició i intervenció. Segons aquestes teories el temps i la vida no transcorre en línia recta, sinó que tots vivim la nostra vida una i un altre vegada; en definitiva, que el déjà vu i els somnis premonitoris són el resultat de recordar vides passades.
Pristley va escriure sobre un fet que probablement hem experimentat tots nosaltres en diverses ocasions i al que no sabem donar-li una explicació lògica. És aquella sensació que de cop i volta un té d’haver viscut aquell moment amb anterioritat. A mi m’ha passat.