En temps d’espectacles pamflet i polarització ideològica, qualsevol obra que, a més de defensar una causa justa, contingui totes les seves contradiccions, dubtes i autoparòdia, no només aporta autenticitat i refresca el panorama, també demostra valentia i intel·ligència. És per això que, després de la divertida Cobi Curro Naranjito, el nou xou de The Feliuettes suposa un pas endavant cap a la maduresa artística de la companyia. Sense perdre els seus trets característics ni la seva personalitat còmica, Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau proposen un cabaret d’humor feminista, reivindicatiu i punyent que, amb enginy i mala llet, ataca on cal fer-ho al mateix temps que se’n riu de les pròpies incoherències que elles poden haver experimentat com a dones. El trio protagonista té una gran química, connecta amb el públic de forma magnífica i, a base de gags i cançons, aconsegueix fer-nos reflexionar, fa denúncia i, fins i tot, amaga algun sorprenent gir dramàtic. Entretinguda i original, la direcció de Míriam Escurriola aporta tot un conjunt de solucions escèniques creatives i captivadores, des de les més vistoses fins als més petits detalls. Novament, amb Gerard Sesé al piano i una vagina gegant com al·legoria escenogràfica, el muntatge, en definitiva, toca temes tan diferents com la menstruació, la figura cultural de les bruixes, els maltractaments o les pel·lícules de Disney, entre molts altres. Tot un viatge on el cinisme i la simpatia conviuen amb una lleugeresa només aparent sense perdre, en cap moment, la seva atmosfera màgica i encisadora.
Enllaç copiat!