Nit d’estrena al Maldà, nit d’AKELARRE, on unes bruixes ens han convidat a retornar amb elles al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia.
AKELARRE és un espectacle de creació col·lectiva que compta amb la direcció de Miriam Escurriola, direcció musical de Gerard Sesé, textos de Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Gerard Sesé, Laia Alsina Riera, Laura Pau i Míriam Escurriola, la música d’Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya i Gerard Sesé i les interpretacions de Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i Gerard Sesé.
The Feliuettes són les actrius i cantants Maria Cirici, Laia Alsina Riera i Laura Pau amb una extensa trajectòria individual. Com a companyia, creada en 2015, el primer espectacle va ser “The Feliuettes” que va fer dues temporades al Maldà i el segon “Cobi, Curro i Naranjito” a la sala Muntaner en 2017. L’estiu de 2018 van representar l’espectacle “Hop!era”, de Jordi Purtí i Toni Albà en una producció del Théâtre Edouard VII de Paris.
En aquesta última creació, AKELARRE, The Feliuettes reflexionen sobre la vida quotidiana que els hi ha tocat viure, des de la perspectiva de ser dones. L’entorn laboral, l’embaràs, la menstruació, el sexe, l’amor, els estereotips, … amb una multiplicitat de personatges posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les.
AKELARRE és un espectacle divertit i combatiu, un cabaret amb humor negre i on impera l’absurd per treure a escena temes punyents sobre igualtat de gènere que afecten homes i dones.
La llibertat de la dona ha estat coartada per la societat patriarcal durant tota la història de la humanitat, i amb aquesta proposta d’AKELARRE pretenen “conjurar” totes les idees preconcebudes a l’entorn de la dona i el seu rol a la societat. Una proposta on les tres actrius i Gerard Sesé es riuen d’elles mateixes de manera satírica i amb un punt important de provocació. Com elles diuen, “ens burlem de les contradiccions en les quals vivim”.
Un escenari presidit per un parell de cortines vermelles que volen representar la sang i al mateix temps vol ser una vagina gegant, per on les actrius entren i surten reivindicant la llibertat sexual i d’actuació amb un llenguatge sense embuts.
Un espectacle on es barregen diferents tipus de música i textos i on destaca la denúncia de situacions o comportaments des de l’òptica del sarcasme. Molt ben trobada la manera de parlar de la violència de gènere, mitjançant el conte de la Caputxeta Vermella.
Tanta diversitat ha donat com a resultat un espectacle divertit que comença amb molta força per decaure de mica en mica a mesura que avança la representació, fins al punt que ens va semblar que no trobàvem el moment idoni per posar fi a la proposta, a causa de la multitud de temes que volen encabir; al nostre entendre, i és només una opinió, potser caldria una petita retallada en la part més monologuista.
Excel·lents les tres actrius i magnífica la interpretació musical i actoral d’en Gerard Sesé.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
