Al contrari! és un homenatge més al teatre i al que normalment no es veu de totes les seves facetes: escenogràfica, textual, dramatúrgica, actoral. Al mateix temps és una denúncia per les mancances, retallades i problemes que pateixen la gent del món de la cultura en general.
Lluïsa Cunillé escriu un text imaginatiu que penetra en els foscos racons del poder, la prevaricació i les crítiques de l’oposició. La direcció d’Albert Arribas ha fet una meravellosa utilització dels recursos teatrals amb els que expressa les dificultats, manca de pressupost i de voluntat política per mantenir un teatre com a símbol de la cultura d’una ciutat. Ha tret molt profit de dues esplèndides actrius que transiten per diferents personatges. Antònia Jaume és la directora d’un teatre municipal en runes i Berta Giraut interpreta a 4 personatges més. Els canvis de vestuaris, la majoria “a vista”, i les varietats dialectals del català demostren la seva gran plasticitat i les fa moure per terrenys molt còmics, de vegades arribant a la parodia.
L’obra es desenvolupa en tres espais figuratius, el despatx de la directora del teatre pràcticament en runes, el despatx de la batlessa i un jardí d’una casa de repòs. L’obra va agafant ritme i velocitat fins que de manera explosiva surt tot allò que la frustrada directora de l’únic teatre de la ciutat pensa sobre la causa de la pèrdua del que havia estat l’espai icònic de la ciutat durant més de 150 anys.
Hi ha tres capes en aquesta obra que es van entre teixint: la cultura, el teatre que s’ha deixat perdre per la política municipal, les relacions personals de la directora del teatre amb l’alcaldessa i els altres personatges i el fracàs com element comú de totes elles.
Es combinen perfectament la denúncia, la crítica, les emocions, les relacions humanes i un humor àcid que impregna tota l’obra. Val la pena.