Sortir-se de la línea i trencar la norma social no és un camí fàcil. No ho va ser tampoc per a l’Alan Montoliu, el noi de Rubí que es va treure la vida l’any 2015, després de patir assatjament a diverses escoles. Havia iniciat la transició de gènere. El tràgic final de l’Alan va causar un gran rebombori social i va posar en evidència la gravetat del bullying, present a tots els centres educatius, que des d’ençà han anat integrant uns processos de prevenció i detecció que malauradament no han aconseguit extingir aquesta xacra social. Per recordar i homenatjar la valentia i el tràgic desenllaç de l’Alan, la productora WeColorMusic, capitanejada per Mateu Peramiquel i Mar Puig, han creat un musical carregat de sensibilitat i emoció, amb unes composicions modernes i vibrants (us encantarà si sou fans del llegat de Jonathan Larson) i música en directe.
L’acció ens situa a la casa familiar on viurem la transformació de la Mia per convertir-se en l’Alan. L’espectacle ens submergeix en els dubtes, el neguit, l’angoixa i la incomprensió pròpia de l’adolescència, que es veuen multiplicats per la falta d’empatia i suport no només dels companys de classe, també dels professors, metges, psicòlegs o la mateixa burocràcia. Fins i tot l’avi genera una microviolència cap al seu net, quan reiteradament es dirigeix a ell amb el seu deadname i viu aliè al seu procés emocional. D’aquesta manera el musical fa palès com els entrebancs que ha de suportar una persona que està transicionant no són només els insults o les agressions físiques, sinó cada vegada que algú et recorda que estàs fora del sistema. Acompanyant a l’Alan trobarem a una mare tendra i extravagant, interpretada per la sempre fantàstica Patricia Paisal, qui abraçarà amb les seves cançons un fill que cau en picat cap a la foscor. La petita Vinyet Morral dona vida a la Mia, un membre de la família molt especial, juganera i entranyable, que suposarà un dels grans encerts dramatúrgics de la funció. Cisco Cruz interpreta amb solvència tots els altres papers de l’auca. Cal remarcar l’excel·lent interpretació d’Ander Mataró, encara estudiant d’interpretació a Aules, que esperem que tingui una trajectòria tan brillant com aquest debut als escenaris.
El musical Alan és la demostració del poder de la ficció, capaç de redibuixar un món injust, cruel i desigual, primer per tractar d’entendre’l, i després per intentar canviar-lo. Hi ha molts finals possibles a cada història. Com en aquesta meravellosa peça que ens regalen Mar Puig i Mateu Peramiquel, nosaltres també podem contribuir a què aquest sempre sigui un final feliç.
