Lorca a Nova York d’Alberto San Juan i la banda és un espectacle especial, màgic i amb molt de follet.
Des que Alberto ens trasllada al passat i l’esperit de Lorca el posseeix i fins que acaba el viatge he sentit moltes coses boniques.
Escoltar aquest gran intèrpret amb la veu, els matisos i la passió pel text de l’internacional poeta ha estat un luxe.
El teatre ha envellit i hem viatjat al passat, però m’ha resultat estrany fer aquest viatge, ja que el que Alberto ens explica en el text i en la poesia del poeta comparat amb la realitat i els nostres dies, doncs no és que hagin canviat gaire les coses i la situació de Nova York.
Federico García Lorca tenia una sensibilitat extraordinària i Alberto San Juan li ha fet un homenatge a la seva altura i és que en alguns moments tancava els ulls i era com si Federico s’hagués apoderat del Teatre Bellas Artes de Madrid.
He llegit quan era més jove alguns textos i poesia de Federico estant a la gran poma, però no els recordava, així com del romancer gitano i altres de les obres del poeta si que me’n recordo d’aquesta estada a Nova York són ganduls els records que tinc.
Així que ha estat una delícia descobrir l’esperit de Federico a la meva edat i adonar-me de les metàfores, descripcions i paral·lelismes que feia servir per donar vida a una ciutat que es movia massa de pressa i que li va tocar profundament l’ànima.
Lorca a Nova York està dotada de vida i ànima.
La banda que acompanya Alberto San Juan són els encarregats de crear aquesta ambientació tan deliciosa del text.
Una obra per veure amb els ulls tancats i el cor obert. Meravellosa!
