No sempre es reconeix el teatre infantil quan és com tot, n’hi ha de bo i de dolent. D’entrada, té el mèrit d’acostumar a connectar amb el seu públic i, quan és molt bo, també amb el no tan menut. Això comporta tocar moltes tecles, registres i anar acompanyat d’interpretacions diria que més complexes del que sembla. És el cas d’aquesta adaptació de Marta Buchaca (Només una vegada) tan moderna com respectuosa del clàssic (que em pirra absolutament) on Alícia persegueix un conill que li ha robat el seu bé més preuat: el mòbil.
En la persecució Alícia troba personatges del llibre com el “barreter boig” i d’altres nous, com la Siri i un superheroi entranyable i insegur. I Déu-n’hi-do amb el repartiment: jo la vaig veure amb una esplèndida Júlia Bonjoch (El petit príncep), Marc Pujol (Flor de Nit), Jordi Llordella (Júlia), i una divertidíssima Queralt Albinyana (Dei Furbi), que alternen amb Xuel Díaz, Joan Codina, Albert Mora i Cristina Murillo.
Amb una posada en escena àgil, recolzada no només en les bones interpretacions i veus de tots, sinó també en projeccions de vídeo que permeten als personatges “entrar i sortir” dels diferents universos.
Hi ha humor per a tothom, reflexions (¿realment volem seguir parlant amb altres persones sense apartar els ulls d’una pantalla?), valors, enginy, música i l’essència d’Alicia, al·lucinant i onírica, en aquesta ocasió al servei d’una visió del mòbil com a eina més que com modern mirall negre que tot ho absorbeix.