Si ja com a lector Alícia al país de les meravelles necessita una imaginació desbordant, creure que aquest text pot ser traslladat a una sala petita de teatre en demana molta més. Pablo Ley ho aconsegueix a la Sala Atrium amb pocs elements, uns actors entregats i una direcció mil·limetrada.
Tot i que amb una mica d’escepticisme al principi de l’obra, per la complexitat que suggereix aquest text, la veritat és que l’adaptació que en fa Ley és minimalista però molt eficaç. Amb una posada en escena mínima (una taula, quatre cadires i una estanteria), el posicionament dels elements i el joc de llums i ombres ens traslladen al desitjat país de les meravelles. La coreografia dels personatges, marcada al mínim detall, ens va atrapant a poc a poc, fins que quedem hipnotitzats per l’essència de Carroll. Grandioses les cinc alícies que veiem a sobre l’escenari, amb una entrega total des del primer moment.
Si pensàveu que ja coneixíeu tot el país per acompanyar a l’Alícia en el seu viatge estàveu equivocats, a la Sala Atrium de Barcelona encara queda un reducte de meravelles i bogeria per descobrir.