Terror autòcton

Així podria començar un conte infantil: “Era una vegada una caseta al bosc”. Molts d’aquests contes tenen un aire de misteri i la por està immersa a l’imaginari col·lectiu infantil: Uns nens trobem una cabana al bosc on hi ha una bruixa menja-nens, un llop es menja l’àvia o uns pares deixen els fills al bosc i no saben tornar a casa. El bosc sempre implica foscor, misteri, poders màgics incontrolables. L’aigua, els gorgs són elements purificadors on hi habiten nimfes que s’enamoren de déus, els donen poders i atrauen als innocents.
Jordi Casanovas és un amant del terror i ha creat i dirigit aquesta història situada en un bosc gironí on els elements naturals es poden convertir en veritables criatures fantasmagòriques.
Es consumeix molt cinema i sèries de terror però es fa poc teatre d’aquest gènere. El cinema potser té més mitjans tecnològics però en el teatre es poden utilitzar com hem vist en aquesta obra, canvis de llums, foscos, sons o altres efectes especials. Potser al ser més proper al públic, és menys creïble. Casanovas ens ha demostrat que és possible el terror al teatre.
Paula Bosch és la creadora d’una cabana rodejada de bosc, lluny de tot i que és l’escenari d’aquesta història. És inquietant i asfixiant quan entenem que allà hi va a parir un noia, la Lali. Cristina Arenas és la noia embarassada, feble, innocent, que acaba de fugir d’una història de maltractament i que ha escollit un part natural per néixer el seu fill. Dues llevadores són les encarregades d’ajudar-la a parir i al darrera d’aquesta història idíl·lica s’hi amaga una altra realitat. Les dues llevadores són Mercè Pons i Meritxell Yanes. La primera és la Joana, personatge malèfic i més perversa que la segona, la Marga a qui les llegendes de bruixes i els éssers sobrenaturals l’espanten i la paralitzen.
La música de Lluis Robirola crea l’atmosfera necessària per anar creant aquest ambient pertorbador. És inquietant i, en alguns moments, una mica monòtona.
L’argument és potser un punt massa recargolat. Hi ha un primer gir argumental que és creïble perquè la perversitat i el mal existeixen. El segon gir ja és més fantasmagòric però aporta una solució a una trama que hauria estat irreconciliable amb la realitat.