El sisè espectacle de la Companyia Laboratorio Teatre no va de la vida de qui va ser el primer president socialista escollit democràticament a Xile — i enderrocat a trets, tres anys després per qui acabaria sent el Franco, el Mussolini o el Hitler xilè. L’espectacle va, justament, de Xile i la seva història; de tots els personatges que en van ser protagonistes, com a botxins, herois o víctimes: el mateix Pinochet, Víctor Jara, Pablo Neruda o Salvador Allende, figura sobre la qual centrifuga l’espectacle.
Un espectacle que porta el segell inconfusible de Jessica Walker i la seva troupe d’alumnes, seguidors, fidels deixebles que es comprometen amb la seva forma única i personal, passional i visceral de fer teatre.
Una atmosfera molt cuidada embolcalla tots els inicis de les seves propostes. Sense necessitat d’un fil conductor concret, l’espectacle es construeix sobre escenes o impressions que, sobretot, busquen oferir una instantània de cada personatge, del moment històric, de la carn que va viure i la sang que va vessar-se en els moments decisius de les vides de cadascun d’ells. La música en directe i les projeccions acaben per elevar un dispositiu escènic relativament senzill, construït des de la sobrietat i el bon gust, fins a una composició artística de gran força i bellesa. L’espectacle té moments brillants —l’aparició de Pinochet és d’autèntic deliri i grandesa creativa— i d’altres que potser l’allargassen una mica més del que avui dia està estipulat.
En resum, una proposta interessant, intensa i defensada amb l’esperit i l’ànima que caracteritza el treball d’aquest col·lectiu d’artesans de la imatge i els sentiments. Molt recomanable per a persones que tinguin interès en conèixer una mica més del capítol negre de la història de Xile; imprescindible per a aquelles que hi tinguin algun lligam personal.
Com a ignorant de la història de Xile o la biografia d’Allende, em vaig quedar amb una pregunta que m’hagués encantat formular a la directora: i els gossos?