Ahir dijous vam assistir a l’estrena del sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, ALLENDE, un homenatge a Salvador Allende, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker.
En aquest treball, Jessica Walker tracta un tema que va viure en primera persona durant la seva infància i adolescència a Santiago de Xile, com ella mateixa diu en començar l’obra.
…… “Una deuda pendiente con el Chile quebrado de mi infancia y las voces y cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos mutilados, muertos y desaparecidos. 1973 ó 2019 ¿En que año estamos?, se preguntan las mujeres de la obra “ .….
Una proposta que és un homenatge a la persona que hi havia darrere del polític Salvador Allende (1908-1973) que va morir el dia 11 de setembre al Palau de La Moneda de Santiago de Xile. Un polític que va crear poder popular amb el poble.
El dia 11 de setembre de 1973, August Pinochet, Comandant en cap de l’Exèrcit Xilè, que el mateix Allende havia nomenat 18 dies abans, va liderar un cop d’estat, bombardejant el Palau de la Moneda.
Després d’aquell dia Xile va viure 15 anys de dictadura. Una dictadura amb milers de detinguts i desapareguts, tortures, violacions, … en una constant vulneració dels drets humans.
Nosaltres, l’Imma i en Miquel, vàrem viure aquest moment històric molt intensament, ja que llavors érem molt joves i estàvem força polititzats. Una època de manca de llibertats a casa nostra, en què lluitàvem per deslliurar-nos de la dictadura franquista i corríem força sovint davant dels “grisos”. Potser per aquest fet, esperàvem molt més d’aquesta proposta escènica i malgrat que ens ha interessat, com sempre ho fan tots els espectacles d’aquesta companyia, també en part ens ha decebut una mica.
Carlos Martín-Peñasco és Salvador Allende i Roser Vallvé és la seva filla Beatriz, “Tati la revolucionaria” …. tots dos han estat magnífics en aquests papers, i han interpretat també altres papers.
Han actuat també Jùlia Aymar, Lluís Gutiérrez, Yannick Munch, Celeste Ramos, Paloma Remolina Gallego, David Soler Close, Jessica Walker i Carola Zafarana, amb resultat, al nostre entendre, molt desigual. En algun cas hi ha problemes de vocalització.
La proposta està construïda amb la música com a fil conductor i la simbologia d’una orquestra simfònica per representar aquest moment convulsiu de Xile i parlar del conflicte entre llibertat i dictadura.
Una peça que ens parla de Salvador Allende “Chicho”, i dels personatges que el van envoltar, com la seva filla Tati, la seva dona Tencha, la seva mainadera “Mama Rosa” o les seves amants. Dels que van ser coetanis com Victor Jara o Pablo Neruda. Ens parla d’Augusto Pinochet i dels soldats, dels revolucionaris, dels torturadors i de les víctimes. Ens parla de les mares dels desapareguts i d’altres personatges que no estan relacionats amb la realitat xilena però pretenen ampliar la perspectiva de tot plegat. Un viatge no lineal des de la infantesa de Salvador Allende fins al plebiscit del 1988.
Una dramatúrgia col·lectiva amb una escel.lent posada en escena, en la línia del que ja ens té acostumats el teatre de Jessica Walker, amb moments molt potents que atrapen l’esperit. L’escenografia està presidida per dotze grans llums que remeten a les sales de tortura. Amb música en directe, al piano, amb Carola Zafarana i les projeccions de Jùlia Aymar, han completat la magnífica il·luminació de Jessica Walker.
Un enfocament metateatral entre actor i personatge amb un moment molt reeixit en el duo entre Salvador Allende i Augusto Pinochet.
Tot i que no ens ha arribat a commoure com les propostes anteriors de Laboratorio Teatro com “Helen“, “Asi habló Zaratustra“, “Altazor“, “Quien va!“, i “Hamletología” (podeu accedir a les seves ressenyes clicant a sobre del nom de cada proposta), … no podem deixar de dir que paga molt la pena veure els espectacles d’aquesta companyia, que tenen un un segell propi molt marcat.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ