A veure, s’ha de dir que he anat intrigat a veure qui és Álvaro Carmona i per quin motiu és un dels espectacles que més agraden a la gent (o sigui espectadors) de la web Teatre Barcelona. I la veritat és que la gent que omplia el teatre, reia amb ell.
Alguns guionistes i còmics, s’han apuntat a aquest gènere, i els apassiona aquest tipus d’humor que es realitza de peu davant el públic. Treure aquells moments que tens davant una cervesa i acompanyat d’amics; i compartir-la amb desconeguts. S’ha de dir que és un recull d’acudits fàcils i que connecta amb la gent. A vegades, no han estat acudits, sinó frases lligades amb una mica de gràcia.
Tenim un tema (Yo SoY). Unes quantes frases sobre el tema que tractem. Es comencen a incloure situacions ridícules, exagerades, i amb una mica de autocompassió i culpa. Un joc de paraules, unes imatges per comentar-les; uns gestos pautes i ja ho tenim. Doncs no, s’ha de tenir una mica de gràcia per poder juntar-ho tot. L’únic retret que veig és que juga molt amb les imatges de video. I això fa que perdi, a vegades, el ritme. I és un dels punts més fluixos que he vist en l’espectacle. Llegir més.