Amèrica, de Sergi Pompermeyer i direcció de Julio Manrique, és una brillant reflexió sobre el passat esclavista de Catalunya. Una família es reuneix per a celebrar la Diada i l’aniversari del seu fill quan aquest es presenta amb la seva parella negra. A partir d’aquí, l’obra transcorre a través de dues línies temporals: la contemporània i la Cuba del segle XIX.
La línia contemporània arrenca com una comèdia plena de sarcasme i diàlegs àcids. Seguint el to de sèries com Succession o The White Lotus, on els privilegis dels personatges són el punt de partida d’una comèdia que es riu del caràcter miserable dels més poderosos. No obstant això, el drama va apareixent segons descobrim el passat esclavista d’aquesta família i explota quan es comencen a intercalar les escenes de Cuba, on a través del personatge d’Amèrica, l’autor ha aglutinat diverses històries reals d’esclaus.
Les interpretacions estan totes encertadíssimes. Destacant a Joan Carreras i Tamara Ndong per la seva capacitat dramàtica i Mireia Aixalà com la gran aportació còmica del repartiment. L’espai sonor i la il·luminació ajuden a construir aquest viatge que acaba sent també un recorregut cap a la nostra consciència col·lectiva. Perquè és fàcil reconèixer-se com a país oprimit, però encara costa identificar-se en el nostre passat opressor.
