Nelson Valente ja és un director argentí de referència a Barcelona, almenys a dia d’avui. Al llarg del temps n’hem tingut d’altres (Daulte, Veronese, Tolcachir, etc.) però ara li toca a ell defensar l’herència argentina del teatre petit, sobre conflictes familiars, comptant amb intèrprets d’allà (El loco y la camisa, El declive, Silvia) però de tant en tant amb alguns d’aquí (Els gossos) i fins i tot dirigint textos que no li són propis (Pols de diamant, Els rapinyaires). I ara li ha tocat el torn d’estrenar al TNC, apostant pels temes que més bé se li donen i posant la memòria –o la manca d’ella- com a motor essencial d’un text costumista, a camí entre la comèdia i el drama més quotidià.
L’obra comença, com no podia ser d’altra manera, amb una escena familiar cridada –potser massa- i volgudament confosa. Ningú escolta al del costat, com passa moltes vegades, i no serà fins a l’aparició de la mare que sabrem quins són els objectius i les aspiracions dels fills. És precisament amb la presència de la mare (grandiosa Mercè Arànega) quan es donen les escenes més encertades, les referències lorquianes i els petits monòlegs finals de diversos personatges, autèntics cops d’efecte que deixen ben noquejat a l’espectador. Escenes de gran efecte que venen avalades per actrius i actors de primera, des de les increïbles i sempre eficaces Mírima Iscla, Victòria Pagès i Marcia Cisteró, fins a Joan Negrié i Biel Rossell.
Aquesta és la primera producció entre el Teatre Nacional de Catalunya i la Sala Trono, un dels referents teatrals a la ciutat de Tarragona des de fa més de 20 anys. Segurament per les dimensions de la sala tarragonina, el muntatge s’ha pensat com un espectacle de petit format i això es posa en evidència en la Sala Petita del TNC… que de petita no en té pas res. Es nota que sobra espai, que s’ha omplert sense sentit amb caixes de mudances i que només serveix com a sala d’espera pels actors que surten d’escena. Un petit contratemps sense importància per a una obra que tindrà llarg recorregut i que, de moment, ja ha esgotat entrades abans d’estrenar-se.