Amors i Humors és una cita musical i literària pels amants de Shakespeare i Cervantes. Imprescindible per aquells que busquin aproximar-se als dos genis d’una manera engrescadora i per aquells que ja els coneixen i volen gaudir-los des d’una altra perspectiva.
L’obra es trena a partir de tres eixos: La música de l’època dels autors, escenes representades de les seves obres més conegudes i una part didàctica que fa ponts entre ells i amb l’actualitat. On més excel·leix és en els dos primers eixos. La bona tria de cançons i textos i la subtilesa i la tècnica amb què són interpretats t’atrapen des d’un primer moment (gran treball de Pep Planas).
En canvi, la dramatúrgia que serveix de fil conductor està una mica passada de moda (amb acudits i situacions que ja hem vist moltes altres vegades). La treballada simpatia i proximitat de l’Abel Folk aconsegueix que no es faci feixuga, però malauradament li resta potència al conjunt de la peça.