No és fàcil comprendre la dansa contemporània. Habitualment el programa de mà t’explica una història que de vegades la veus i de vegades no, però el que és imprescindible és emocionar-se. Si t’arriba és que l’has entès, s’adapti o no al que explica el fulletó que t’han donat junt amb les entrades. Això és el que m’ha passat avui. La música de la Clara Peya, la coreografia d’Ariadna Peya i la direcció de Miriam Escurriola, m’han arribat al fons del cor. Penso, doncs, que he vist un bon espectacle. Al marge de les emocions, l’execució ha estat impecable. No us queden massa dies per no perdre’s l’espectacle.
Enllaç copiat!