Només posar un peu a Anarchy ja veus que la cosa serà diferent. A cada cadira hi ha una guitarra elèctrica de color blanc amb el seu amplificador. El públic es converteix així en la cacofònica banda que acompanyarà el monòleg de Semolina Tomic (fundadora i directora de l’Antic Teatre), un monòleg que parla d’anarquia i de punk i que convida al públic a buscar l’oportunitat, la llibertat, que ens ofereixen aquestes idees.
Tot i el caos que generen totes les guitarres sonant alhora (amb menys o més gràcia segons les mans) la potent presència escènica de Semolina, el seu moviment i la bogeria de l’experiment fan d’Anarchy un espectacle inclassificable però estranyament entretingut.