ANARCHY és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci.
L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls.
En la mateixa postura impossible, Semolina comença a parlar amb una veu potent i clara i llença missatges que recorden i reivindiquen l’anarquia i el punk com a forma de trobar un camí cap a la llibertat. Un monòleg que en un primer moment és estàtic i que acompanyem rascant tímidament les cordes de la guitarra que tenim a les mans. A poc a poc, ella s’aixeca del terra, reactiva la circulació de cames i braços i es pentina. A partir d’aquest moment comença un moviment que pot semblar endimoniat, imparable, d’una contundència brutal que acompanya les frases que va dient. I nosaltres ens llencem a acompanyar-la rascant la guitarra més i més fort, sense ordre, sense música, però amb entusiasme i de cop, alliberats.
Una proposta provocadora i potent que reivindica la llibertat creativa i vital. Un espectacle inclassificable.
Semolina Tomic, ens parla dels conceptes de llibertat, control, dependència institucional, de la importància de l’anarquisme a Catalunya i fa un extens recorregut pels esdeveniments més importants d’aquest moviment durant els segles XIX i XX. Parla de la mort de l’anarquisme que tan bé retratà George Orwell a Homenatge a Catalunya. D’una Espanya que va ser despoblada de llibertats i d’una Catalunya emmudida. També ens parla de Iugoslàvia, el seu país natal.
Si desitgeu llegir l’apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ