“Has d’anar a veure-la”… Poques obres hi ha en les que el públic conclogui al uníson amb una frase tan categòrica, i menys sent teatre de màscara, però André y Dorine és així, pura màgia que agrada a tothom, i no és para menys. Per la seva poètica, per la seva delicadesa, per un fil argumental genialment construït, per la seva naturalitat i calidesa, per una qualitat interpretativa molt alta en un tipus de teatre en el que no és gens fàcil… La llista de raons per anar a veure-la és interminable.
Com a públic vius una muntanya russa de sentiments, de sensacions, rius, plores, t’emociones, empatitzes amb els personatges, els estimes com si fossin els teus propis avis. És una oda a l’amor, a la vida, a l’afecte, en definitiva, a totes les coses importants de la vida, aquestes coses que ni la més maleïda de les malalties, com és l’Alzheimer, et pot arrabassar. Més teatre així per favor! Gràcies Kulunka Teatre per crear tanta màgia damunt de l’escenari