Amb un disseny de màscares inquietant que mostra uns rostres plens de melancolia i expressivitat, els tres actors de la companyia Kulunka ens transporten per un fantàstic viatge sense paraules d’una família que afronta la terrible malaltia de la mare: l’Alzheimer. Construïda des de la tendresa i la sensibilitat, l’obra és un poema visual impecable, colpidor de vegades, meravellosament fràgil unes altres, on la quotidianitat és la font de tota la seva màgia. En poques ocasions, tenim l’oportunitat d’assistir a espectacles que combinin el teatre de gest, el mim i les màscares i, sense pronunciar una sola paraula, optin per relatar un tema tan complex, dotat aquí d’una universalitat absoluta. La jugada d’aquest muntatge és tan rodona com honest és el treball actoral de José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo, encarregats d’interpretar tots els personatges. També la música de Yayo Cáceres juga una part important en la proposta, acompanyant els moments d’humor, la desolació del que és inevitable i també deixant que el silenci irrompi en els instants que li pertoca. Es tracta, doncs, d’una història molt dura i trista explicada amb tant d’amor i emotivitat que un no pot evitar sortir del teatre amb llàgrimes als ulls i un somriure. I és que André y Dorine és un espectacle que emana vitalitat de principi a fi, cosa que el fa, definitivament, imprescindible.
Enllaç copiat!