Un drama en quatre actes amb llibret de Luigi Illica, que ens explica una tràgica història d’amor basada en fets reals. El poeta francès André-Marie Chénier (1762-1794), un escriptor de bona família, va ser executat a la guillotina per ordre de Robespierre, en plena Revolució Francesa. El poeta, decebut per l’evolució del moviment de la revolució, va denunciar en els seus escrits el que ell considerava injustícies. La musa del poeta era una dama aristocràtica, Aimée, a qui escriu un trist adéu a la vida.
El Liceu ha programat aquesta òpera amb dos repartiments i tres tenors, sota la direcció musical de Pinchas Steinberg, en una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres que signa David McVicar.
Els tres tenors són Jorge de León, Antonello Palombi i Jonas Kaufmann que ha interpretat 3 de les 14 funcions programades. Ens hem quedat amb les ganes de poder veure Jonas Kaufmann en directe al Liceu.
En el nostre cas, ens ha tocat veure a Antonello Palombi, un tenor italià que va saltar als mitjans de comunicació, quan la temporada 2006-2007 va substituir a Roberto Alagna, interpretant el paper de Radames, quan aquest va abandonar l’escena en ser escridassat pel públic.
La nit de dissabte, la seva interpretació va tenir alguns moments extraordinaris, tímidament aplaudits, malgrat que en altres moments semblava que li faltava la veu i patia de greus oscil·lacions en el seu volum.
Carlos Álvarez ha interpretat a Carlo Gérard i Sondra Radvanovsky a Maddalena.
Sondra ha estat supèrbia tota la representació i ens ha regalat amb la repetició de l’ària de “La mamma morta” en el tercer acte, on ha estat molt aplaudida.
Carlos Álvarez ha cantat esplèndidament “Nemico della patria?” també en el tercer acte.
L’escenografia és un mateix escenari que s’adapta a cada un dels quatre actes, amb un teló tricolor, que cau entre acte i acte, amb els colors de la bandera francesa, estripat i tacat de sang, on hi ha escrit un text de Robespierre, i destacada la frase: “Fins i tot Plató va desterrar els poetes de la seva república“.
Malgrat que a nosaltres ens agraden les posades en escena trencadores, aquesta que està en les antípodes perquè és totalment realista, ens ha agradat força.
Una òpera fascinant que ens ha fet passar una molt bona vetllada.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ